La memòria de les poderoses és un llibre de 252 pàgines creat com a treball de fi de màster. Explora la mitologia i el feminisme —com allò femení ha estat concebut, temut, venerat i demonitzat al llarg del mite i la cultura dominant— a través de cinc arquetips i una sèrie de figures femenines mitològiques.
El llibre fusiona art i mitologia de diferents cultures a través d'una mirada feminista i transgresora, i argumenta que aquestes figures mereixen ser admirades i no temudes. És alhora un objecte de disseny editorial i un argument cultural.
L'estètica que conforma el disseny del llibre (així com els colors) ha estat molt meditada per evocar poder i ràbia.
Està profundament inspirat en el neo-gòtic o futurisme medieval. És una barreja d'altres estils popularitzats en els últims anys, com el Dark academia, Neo medieval, Futurisme gòtic o el Design Brutalism.
És el resultat de combinar art clàssic o medieval amb tipografies gòtiques experimentals i molts detalls gràfics, cosa que dona com a resultat un aire fosc, solemne i, fins i tot, carregat.
Per aconseguir-ho, he emprat colors solemnes (com el daurat) i agressius (com el vermell o el negre), i una tipografia per a títols amb una serifa molt punxeguda i abundants lligadures i decoracions, acompanyant-ho tot amb uns fons de pintura esquerda i una gran varietat de figures geomètriques i elements decoratius.
El llibre s'estructura en cinc arquetips, i a cadascun se li ha atribuït un dels cinc colors de la paleta: Guerreres (rust), sàvies i hechiçores (amber), fosques i venjadores (charcoal), seductores i ambigües (tobacco), i transgresores (parchment).
Dins de cadascun d'aquests arquetips, trobem figures femenines del mite de diferents cultures que han estat demonitzades o catalogades com a bruixes per algun motiu, com: Morrigan, Baba Yaga, Lilith o Medusa. Cada arquetip té el seu color, i les seves portades i textos destacats tenen el color de l'arquetip per seguir el fil narratiu del llibre.
Entre arquetipos, hay unos interludios que tratan temas como “mujeres y transgresión” o “el amor, el deseo y la muerte”, impresos en papel gris para romer con la monotonía del diseño.
El disseny interior combina columnes de text (alternant entre una o dues), amb seccions d'obres d'art reals, algunes col·locades a sagnat, cites destacades en tipografia gòtica moderna i bastants espais en blanc curosament controlats, que permeten que el contingut respiri sense perdre la intensitat visual que exigeix el tema.
